Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






diumenge, 12 de juny de 2016

Aquest cop al Taga

Alguns de vosaltres sabreu que durant els darrers mesos no he estat gaire be de salut, de fet encara no acabo de trobar-me del tot be, però vaig tirant endavant i de mica en mica vaig recuperant bones sensacions. El mateix puc dir de les sortides per la muntanya i és que després d’un any amb molt poca activitat ara vaig recuperant les ganes de sortir i, de mica en mica, vaig apujant el nivell i l’exigència de les sortides. Com que moltes sortides les faig entre setmana i acostumo a anar sol vaig per zones que conec molt be i així aprofito per refer molts d’aquells cims que vaig fer ja fan anys quan tot just estava iniciant-me a la muntanya. Durant aquestes darreres setmanes he visitat Montserrat, el Montseny, Puigllançada, Tossa del Pas dels Lladres i dimarts passat vaig anar al Taga des de Ribes de Freser.

Mentre anem pujant sembla que tinguem el cim a tocar però encara queda un bon esforç
       
El primer cop que vaig fer el Taga va ser durant Gener o Febrer del 1970, tenia 13 anys i vaig anar amb companys de l’Agruecc. Va ser la meva primera hivernal amb neu, piolet i grampons. Anàvem el Toni Matas, Enric Vilalta, Ricard Morán, Manel Riera, Enric Tello, Xavier Aragay, Pere Sauret i, segurament algun company més que ara no recordo i, com no, amb en Raimon Algueró. Era un diumenge, vam pujar amb la RENFE fins a Ribes i vam fer la travessa per la Portella d’ Ogassa fins a Sant Joan de les Abadesses on vam tornar a prendre el tren fins a Barcelona. Desprès d’aquella sortida he repetit el Taga varies vegades, més de 10, i he aconseguit el cim per diversos itineraris. El vessant nord des de Sta. Magdalena de Puigsac, per Sant Martí d’ Ogassa, des del Coll de Jou i fent tota la carena de la serra Cavallera fins el cim del Taga i l’he fet a peu, amb raquetes i amb esquís.

Durant el matí el núvols van anar tapant les muntanyes

La sortida del dimarts tenis un cert caire de repte ja que volia fer més de mil metres de desnivell i vaig aconseguir-ho amb una certa comoditat. Vaig anar-hi acompanyat d’en Fly el meu fidel gos i, segurament, el que més gaudeix d’aquestes sortides. Una de les parts en que vaig gaudir més va ser la darrera part de la carena un cop superats els diferents esglaons que presenta. La vista del vèrtex geodèsic, l’autèntic cim, i de la creu va semblar-me màgica, amb un bon regust de boca. Objectiu aconseguit. Des cim estant els núvols van tapar-me part de la vista però vaig poder gaudir del Puigmal, les Valls de Núria i el Freser, Balandrau, Cerveris, Pedraforca, Ensija, Rasos de Peguera, Montseny, Montserrat i, fins i tot, un petit tros de mar. Tot un festival. Trobareu el track de la sortida a la nostre plana del Wikiloc http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=13661652

Un cop al cim trobem la creu i un bon mar de núvols


La baixada no va tenir major historia i els ocells la van amenitzar amb un autèntic concert dels seus cants. En resum una sortida molt recomanable, fàcil, propera, potser un xic monòtona però molt gratificant. Ara ja vaig pensant en la propera que no la tinc decidida però serà per aquestes mateixes contrades i amb una mica més de desnivell.

diumenge, 5 de juny de 2016

De nou a Montserrat

Montserrat un cop més. Montserrat muntanya única al mon per la seva geologia, les seves agulles, les canals i tantes i tantes coses. Situada quasi be al centre geogràfic de Catalunya i ben visible des de molts llocs de la seva geografia. Origen o final de moltes travesses, algunes quasi be mítiques com la Gràcia – Montserrat i, com no, la Matagalls -  Montserrat. Montserrat paradís de l’escalada a casa nostre, capital espiritual de Catalunya, parc natural i iman que atreu cada any més de dos milions quatre-cents mil visitants. Montserrat origen de tantes i tantes tradicions com, per exemple, allò de que no es ben casat qui no porta la parella a Montserrat. Per quina raó parlo ara de Montserrat ? Fa uns dies i des del Facebook comentava la col·laboració que tenim amb el Guies de la Muntanya de Montserrat, doncs be a partir d’aquesta setmana treballarem junts guiant, junt amb d’altres companys, dos itineraris senzills però amb un gran significat. En primer lloc una ruta per les ermites de Tebes amb origen i final al Pla de les Taràntules i en segon lloc el camí de la Santa Cova tot seguint el rosari monumental. Allà em trobareu els dimarts i dijous i fins el mes d’octubre, preparat per intentar encomanar-vos la passió per aquesta muntanya màgica.




No recordo quin va ser el primer cop que vaig anar a Montserrat, imagino que va ser de petit amb els meus pares i, com no, amb el sis-cents que teníem. El meu pare persona de fermes creences religioses i de missa diària, a les vuit del matí a l’església del Dominics del carrer d’Ausiàs March, ens hi va portar varies vegades tot seguint el ritual de l’apoca. Anar a missa conventual a les onze, sentir l’escolania amb la Salve i el Virolai, pujar al cambril de la Verge, donar una volta per les rodalies del Monestir, comprar coca i mató i tornada cap a casa. Recordo que sempre anàvem per Can Massana i que no vaig conèixer Monistrol fins bastant més tard. També recordo unes estades durant les vacances escolars a les cel·les amb la tia Trini, la germana soltera del meu pare i una autentica tieta, amb uns amics de la família. Hi pujàvem amb el tren fins a Monistrol i l’Aeri, en aquelles èpoques era l’Aereo així en castellà. Excursions pel Santuari, el camí dels Degotalls, el funicular de Sant Joan, baixar a la Santa Cova i poca cosa més. A casa agradava la muntanya però sols per contemplar-la res de anar-hi i pujar-la. Mes endavant i ja a l’escola amb companys de Agruecc les primeres escalades a la Portella, la Maquina de Tren, l’Agulla del Cap de Munt, el Martell, el Gorro Frigi i tantes d’altres. La primera anada a peu tot seguint la carretera, desprès hi he anat quatre cops més, una per la carretera i tres seguint els GR 6, les cinc Matagalls – Montserrat, la travessa integral de la muntanya, la pujada a Sant Jeroni amb els meus fills......., tants records, tantes sortides, tants amics, alegries, patiments, cansament, felicitat. També alguns mals records com la mort d’en Bartomeu Puiggròs a la via Mas Brullet del Serrat del Moro o quan vaig pujar per ajudar en l’extinció del gran foc forestal del 1986. Guardo un especial record d’una pujada a peu des de Barcelona un 25 d’abril, arribant a Montserrat al matí del 26, passar el dia amb els monjos i participar per la nit a la Vetlla de Santa Maria. També alguna missa del Gall amb xocolata desfeta calenta a la sortida. A Montserrat vaig acabar d’enamorar-me de la Raquel, la meva parella un cop la vaig conèixer al Carlit i amb ella ha estat una de les darreres vegades que hi he estat encara no fa un mes.



Quan fa pocs dies i ja amb el grup de guies tot preparant les sortides que iniciem dimarts anava pensant en tot això i tots aquests records i molts més van anar desfilant pel meu cap i aleshores vaig decidir re-emprendre el blog i fer-ho amb aquest escrit. No vull acabar aquest escrit sense donar les gràcies a tots aquells que m’han acompanyat a Montserrat però, molt especialment, al Ritxie que m’ha donat l’oportunitat de fer aquestes sortides guiades per Montserrat, als meus pares que m’hi van portar per primer cop, al Raimon Algueró que va encomanar-me la seva passió per la muntanya i amb qui vaig fer la meva primera Matagalls – Montserrat i a tants i tants que no esmentaré per por de que al deixar-me algú faci una bona errada.




Espero poder anar escrivint de nou al blog amb una certa regularitat i trobar-nos algun dia per aquestes muntanyes i si pot ser Montserrat molt millor. Que tingueu una bona setmana.

dimecres, 19 de febrer de 2014

El juego de Ripper. Isabel Allende.


Llegir una mica d'Isabel Allende és un gust més quan es tracta d'alguna cosa nova i molt diferent al que estem acostumats a llegir d'ella. Des de realitats personals, fins a les aventures de dos nens a la recerca de coses impossibles, aquesta vegada ens trasllada a la incertesa que cada novel·la de misteri ens atorga, deixant-nos com a partícips.


La novel·la recorda a les millors històries dels mestres del suspens. Es tracta d'un puzle perfectament ideat, les peces del qual van encaixant conformi s'avança en la lectura fins al seu insospitat final. Amb  “El juego de Ripper”, Isabel Allende dóna un gir a la seva narrativa i, amb el seu inconfusible estil, s'atreveix amb una trama de recerca que demostra la seva inesgotable capacitat de reinvenció. El llibre és pur Isabel Allende i ens delecta amb personatges inoblidables que emocionaran als lectors des de la primera pàgina. 

Tal com va predir l'astròloga més prestigiosa de Sant Francisco, una onada de crims comença a sacsejar la ciutat. En la recerca sobre els assassinats, l'inspector Bob Martín rebrà l'ajuda inesperada d'un grup d'internautes especialitzats en jocs de rol, Ripper. Isabel Allende ens desvetlla amb el seu inconfusible estil polit i líric la vida de tots aquests personatges fins a arribar a un desenllaç que atrapa i resulta impossible deixar anar el llibre. La ciutat en si és una altra basa imprescindible; el lector es mou pels diferents barris de Sant Francisco, sentim la seva boira, la seva brisa, sentim la seva palpitar com un personatge més.


Una lectura molt recomanable per als seguidors incondicionals d'Isabel Allende, els assidus de les novel·les corals, pels quals gaudeixen d'una prosa elegant, però per als amants de la novel·la policial, no sé si compleix amb tots els requisits esperats.

El podeu trobar a la nostra llibreria on line "El juego de Ripper" o a la nostra botiga al carrer València, 149 de Barcelona.

dilluns, 17 de febrer de 2014

A peu de la Cerdanya a Barcelona. 25 excursions d’estació a estació de tren.






Avui 17 de gener presentem la guia “A peu de la Cerdanya a Barcelona. 25 excursions d’estació a estació de tren” a les 8 del vespre en la Llibreria Horitzons. 

Itineraris per Barcelona i voltants han aparegut forces ens els últims anys, i que proposen utilitzar el transport públic.  Les possibilitats que dona aquest transport , la diversitat de muntanyes i planes i  la quantitat de gent que hi viu de l’Àrea Metropolitana amb popularitzat molt aquestes guies. Però guies amb rutes  al voltant d’unes línies concretes de tren o autobús no s’han editat. En David Claret, arquitecte i geògraf, és l’autor de la nova guia de Cossetània Edicions “A peu de la Cerdanya a Barcelona. 25 excursions d’estació a estació de tren.” ens proposa un recull d’itineraris al voltant de la línia de transport públic  amb més potencial excursionista del nostre país. La línia  Barcelona-Puigcerdá.

 
La Línia de tren Barcelona-Puigcedà va néixer a finals del segle XIX per transportar carbó de les mines d’ Ogassa al Ripollès fins a Barcelona. Més tard, al 1904 és va signar un tractat amb França i al 1919 és va allargar fins a Ribes de Freser i  al 1922 arriba a Puigcerdà.

Des de el punt de vista excursionista ens posa a la nostra disposició una enorme varietat de paisatge, congostos humits, cims, carenes, torrents, pastures, avetoses, fagedes, alzines,  ermites, pobles i ciutats. El traçat creua Catalunya de nord a sud i travessa la Serralada Litoral (Collserola-Marina)Depressió Prelitoral (Vallès) Serralada Prelitoral (Bertí-Montseny) la Depressió Central (plana de Vic),  Prepirineu (Bellmunt-Taga-Montgrony) i el Pirineu (Puigmal-Cerdanya).

En David Claret ens proposa 25 itineraris d’una estació a la següent fent tot el recorregut de Puigcerdà a Barcelona. Normalment son entre les 2 i les 3 hores, el més llarg de 6, entre  Ribes de Freser a Campdevànol. Alguns és poden fer en bicicleta, la Plana de Vic  o el Vallès. S’ha optat de començar des de Toses fins a Puigcerdà el primer tram  i desprès des de Toses cap a Barcelona per fer seguir sempre el criteri de baixada. 


Una proposta força original per fer excursionisme sense utilitzar el cotxe i tenir l’oportunitat de conèixer la diversitat geogràfica de Catalunya.

Podeu adquirir la guia a la nostra llibreria on line o a la nostra llibreria i si veniu avui 17 de gener la podeu tenir signada per l’autor.

dijous, 2 de gener de 2014

Dinosaures. 150 animals prehistòrics, de petits a grans

Aqui teniu algunes idees de regal per nens i nenes a partir de 8 anys que els agradi la natura, la ciència i que els encanti aprendre. Un llibre amb uns dibuixos molt ben fets i molt ben explicat.

Durant més d’un segle els dinosaures han fascinat tant a científics com al públic en general, joves i vells. La paraula dinosaure significa ‘llangardaix terrible’ i sintetitza la impressió que ens produeixen. Si bé alguns van ser els animals més grans que mai han trepitjat el nostre planeta, molts d’altres eren petits animals àgils. Aquest llibre ens mostra la gran varietat de mides que van adquirir els dinosaures, alguns dels quals no eren més grans que un colom i uns altres eren més llargs que 5 autobusos posats l’un darrere l’altre.

L'autor Roc Olivé és llicenciat en Belles Arts i editat  per Cossetània Edicions.

Us deixem unes imatges del llibre i dels dibuixos, son molt xulos perquè us feu una idea del contingut.

El podeu adquirir a la nostra llibreria i en aquest enllaç




















divendres, 22 de novembre de 2013

Literatura infantil: El roure. La aventura de viure.

Us volem fer unes recomanacions de llibres per aquestes festes nadalenques que s’apropen. Els llibres infantils en aquesta son importants, tot i que ens agradaria que la lectura fos un hàbit diari i la compra d’un llibre infantil estigués repartida durant tot l’any. És molt important disposar d’una petita biblioteca infantil perquè pugui llegir i rellegir els contes, i que els llibres esdevinguin un tresor per els infants i una capsa de somnis i sorpreses a cada pàgina.  Ara i fins reis anirem fent recomanacions tan per a grans, com per els infants, i en aquest cas us posarem unes il·lustracions dels llibres per poder fer-vos una idea de com som.


El roure, l'aventura de viure

Tots els habitants de la natura formem un gran equip en què depenem els uns dels altres per tenir èxit i triomfar. Els roures son molt importants per tota la vida vegetal i animal que te al seu voltant. En aquest llibre un roure ens explica, en primera persona, quines són les seves característiques com a espècie, com es desenvolupa el seu cicle vital i quin és el seu hàbitat, a més de la mitologia i les creences de les diverses cultures. Alguns arbres centenaris han estat apreciades des de l’antigor, en què simbolitzaven força i vitalitat –“ser fort com un roure”.

Amb unes il·lustracions realitzades amb tècniques digitals, les quals aporten un realisme sorprenent a les imatges, obra del mateix autor, amb una gran trajectòria en el dibuix per a llibres de text i obres de divulgació científica.

Autor: Carlos Silvar. Ed. Cossetània.   El podeu comprar a la nostra llibreria i en quest enllaç.










dijous, 24 d’octubre de 2013

El primer programa a Radio Molins de Rei.

El passat dimarts 22 d’octubre vam estrenar-nos a Radio Molins de Rei amb programa propi, Horitzons. El proper dimarts 29 d’octubre pocs minuts desprès de les sis de la tarda hi tornarem amb el següent guió . A la secció “El tema de la setmana” parlarem de com preparar una sortida amb recomanacions sobre com organitzar-nos, material, com fer la motxilla, les previsions del temps, càlcul dels horaris, hores de llum, etc. Desprès a “Les nostres rutes” us farem algunes propostes pel proper pont de Tots Sants, del divendres 1 al diumenge 3 de novembre. Al tercer bloc del programa us parlarem de la tardor i d’un dels seus productes principals, els bolets i, finalment tindrem el concurs i les condicions de la muntanya. Esperem tenir-vos entre la nostre audiència ja sigui per les ones, al 92.1 de la FM, o per internet ja que ens consta que el passat programa es va seguir per internet des de Barcelona, Alt Empordà, Cerdanya, Val d’Aran i d’altres comarques catalanes. També us volem animar a fer un "M'agrada" a la plana del Facebook del programa https://www.facebook.com/Horitzonsaradiomolinsderei , on també hi trobareu el podcast del programa i el podreu escoltar.